De vegades les coses flueixen i d'altres les has de fer fluïr, sobretot quan viatges amb algú amb moto, ja que, pràcticament durant tot el dia, et transformes en una sola persona.
El creuament de la frontera amb Perú va ser més dur del que esperàvem. Més de 3 hores entre la porta de l'aduana xilena i la peruana, més l'esgotament que portàvem, segurament van precipitar el que hagués pogut passar en qualsevol altre moment.
Vaja, que les coses van deixar de fluïr.
Decideixo posar fi al viatge amb moto amb en Mau i anar pel meu compte. És el moment més dur del viatge, doncs em quedo sola a Arica preguntant-me què fer...
Ostres Clau! M'acabo de quedar de pedra! Espero que estiguis bé! Petonets.
ResponElimina