dimecres, 20 d’abril del 2011

Islas Flotantes de Copacabana i Isla del Sol

En Manuel marxa cap a La Paz. Ens quedem un xic tristoies. Després de passar plegats 4 dies intensos, el primer del grup en anar-se'n és ell. Al cap de 2 dies em tocarà a mi, però de moment... encara sóc a Copacabana!! Així que aprofitem per agafar un petit vaixell amb la Priscilla i l'Elisa i anar a unes illes flotants a poca distància del poble.
Aquestes no ens sorprenen massa. Fetes de totora, s'han construit amb l'única finalitat d'atraure turistes i fer criança de "truchas" (espècie introduïda).
En Manuel ens acompanya en forma de gorret bolivià!
Me l'ha regalat abans d'anar-se'n :)
I la nit cau sobre el Llac Titicaca...

I de bon matí... 
Després de fer un bon esmorzar sola, en un dels cafès de Copacabana i mirant a la TV l'actualitat bolivariana,   me'n vaig cap al port. Allà he quedat amb les noies per agafar un vaixell i anar a la Isla del Sol.

"Se encuentran en Copacabana la Isla del Sol y la Isla de la Luna o Coatí. La zona era considerada sagrada desde tiempo preincaico y los incas reconocían a la Isla del Sol, antiguamente llamada Titicaca, como la cuna de la dinastía imperial"
Historia de Bolivia. Pedro Kramer

Vista d'una de les costes de Isla del Sol


Amb 21 km de llarg, aquesta illa és la més gran de les 4 que hi ha al Llac Titicaca.  Es pot fer un trekking d'unes 3 hores per creuar-la de nord a sud. Estic pletòrica!! Per fi una caminata relativament llarga :) 
Després de dies i dies d'alçada i dels efectes sobre el cos, avui és el primer dia que em sento amb molta energia i, els 4.000 metres d'alçada que fa la illa, no semblen afectar-me el més mínim. Al llarg de la caminata, passem per les ruines incaiques que ens sorprenen pel seu bon estat de salut i la vista que des d'elles és té del Llac. Aquesta terra acull encara a molts camperols de la ètnia Aymara, els quals viuen de la pesca, la criança de llames i de l'agricultura, fent servir un sistema de terraces que van heredar dels seus avantpassats incaics.
Chinkana o laberinto, un dels llocs arqueològics.
Després de fer-me la foto em van cridar l'atenció per pujar-me a la muralla!
Roca Sagrada.
La història diu que d'aquí fan sortir dos personatges per a fundar la ciutat de Cuzco
Chinkana o laberinto


Un fet curiós:
només vam veure dones venint dels camps i carregades amb farcells.
Al final del camí ens van acompanyar dos xavals aymaras,
òbviament per a portar-nos a un hostal que era dels seus pares.
A Bolívia res és gratuït.
Arribem al Sud de la illa!!!
Em va fer molta gràcia la divisió de la illa en Nord-Sud,
sobretot tenint en compte que només feia 21 km!!
Per fi, després d'hores de caminata i d'espera eterna, dinem.
Darrera meu, la bandera dels pobles altiplans de Llatinoamèrica
4010 metres d'alçada!!!

dimarts, 15 de març del 2011

Copacabana. I no la Brasilera, la Boliviana

Uff quina son. Ahir la retirada va ser una mica tard. Era la nostra última nit a La Paz i l'havíem d'acomiadar degudament :)
I ens n'anem a Copacabana! El principal poble de la zona oest del Llac Titicaca. Es troba ben bé als seus peus. Serà un viatge de 4 hores que ens portarà per una carretera serpentejant enmig de valls verdes esplèndides, on podem divisar llames i vicunyes, i que en un tros hem de fer parada per creuar un petit estret. 


"Lo que un día fue nuestro, nuestro otra vez será".

Així "resa" la frase d'aquesta escultura que es veu a la foto.

Indicació dels territoris
Peruans i Bolivians abans
de la Guerra del Pacífic
1879. Guerra del Pacífic. Xile inicia un enfrontament  amb les Repúbliques de Perú i Bolívia que començarà amb l'ocupació dels terriroris peruans i  bolivians i  acabarà amb   la possessió territorial per part de Xile d'aquests territoris. Bolívia, perd l'accés a l'oceà Pacífic.  Fins el dia d'avui, els bolivians reclamen el que pensen que ha de ser seu. I si no, escolteu a l'Evo Morales...

Bienvenidos al Lago Titicaca.
El més alt del món, a més de 3.800 m, i el més extens de Sudamèrica. Una preciositat. El cel és tan pur i ens trobem a una alçada tan elevada mentre anem amb el bus que hi ha moments de la carretera que passem inclús per sobre els núvols. Quasi podem tocar-los...    
Aquí us deixo dues fotos d'aquest Llac increïble...

Llac Titicaca




Copacabana no mata.
L'atractiu principal és que, com deia abans, es troba a la falda del Llac Titicaca, però el que es diu macu, macu, no ho és.
Anem a passejar i una de les coses més maques que veiem és la seva Basílica, feta al XVI, que barreja l'estil renaixentista i morisc. 

Basílica de Nuestra Señora de Copacaban
Sincretisme religiós llatinoamericà: visca el mestisatge!

Aquí teniu dues imatges d'una chola boliviana que ens va cobrar a preu d'or la fruita que li vam comprar. Amb l'habitual manera de fer negocis boliviana (ara dien-te un preu i ara un altre) a saber quant valia realment el raïm :S

Un dels carrers principals de Copacabana
Amb en Manuel, davant el Llac Titicaca.
Simplement espectacular

Com si no estiguessim prou cansats per l'alçada, primer de La Paz, i després de Copacabana, quan comença a caure la tarda ens posem a fer una caminata cap a l'Horca del Inka, antic observatori astronòmic. Mentre l'Elisa i jo esbufaguem a causa de l'alçada (i no de la forma física, eh?!), en Manuel i la Priscilla pugen com cabres. 
No m'extranya que això fos observatori astronòmic, doncs a mesura que anem pujant la vista es fa més i més vasta i esplèndida. La llum que va atenuant-se, els núvols que semblen de cotó fluix i la blavor del Llac, que es confón amb la del cel, ens acompanyen.
Manuel i Priscilla.
Una de les meves fotos preferides :)
El Llac Titicaca com a teló de fons. La vista era increïble
Fem el cim!
Ostres, m'ha faltat l'estelada :(
Mentre la nit es fa realitat a Copacabana,
amb un mantell estelat sobre nosaltres,anem a un bar 
a compartir la nostra primera nit en aquest indret




dijous, 24 de febrer del 2011

La Paz. La ciutat on el caos llatinoamericà es fa realitat.

La ciutat que té la seu de govern més alta del món ens dóna la benvinguda. 
Un nou dia comença a La Paz :D

Amb ànsies de "callejear", anem a esmorzar al costat de l'Hostal i amb l'energia renovada anem a descobrir aquesta ciutat.
El primer que experimentem és caminar per uns carrers que tenen una inclinació brutal. Fantàstic per baixar-los. Duríssim per pujar-los. No envà hem decidit fer un dia sencer en aquesta ciutat, doncs l'alçada ens imposa un altre ritme i els nostres cossos s'han d'acostumar.
Arribem fins a Plaza Murillo, el melic de la ciutat.


A un dels carrers del centre de La Paz
Una de les tantes facanes fetes pols
del centre de La Paz
Un dels carrers del centre
Micro a Plaza Murillo
¿Dónde estamos?
A Plaza Murillo, davant la seu de govern


El caos i La Paz. 
Després de viure tants anys a Santiago, Xile, ciutat molt marcada per l'influència dels EUA, l'essència del que és llatinoamericà "quasi" se m'havia oblidat. Per sort, la retrobo a La Paz, expressada en els seus carrers on la molta gent circula sense rumb aparent, on la barreja d'olors que provenen de petits "puestecitos" de menjars de tot tipus t'envaeixen i on la circulació desenfrenada de cotxes, furgonetes, taxis, colectivos (taxi col.lectiu) i micros (busos) sembla no tenir fi. Tot això emmarcat per cases que semblen mantenir-se d'empeus per pèls, pintades amb colors càlids sense cap mena de coherència cromàtica entre elles i amb tants fils d'electricitat entrecreuats i penjants que et preguntes com no esclaten les guspires. Vaja, el caos absolut.
Però...enmig d'aquest caos, extranyament, trobo certa pau. És com si de manera curiosa tot tingués un equilibri malgrat el desordre aparent.
És justament aquesta barreja de caos i pau la que trobo reflectida als carrers de La Paz i on reconec aquesta essència del poble Llatinoamericà que tant m'atrau.


Chola
Manifestació per la baixada de preus de la "canasta bàsica".
Aquest és un dels motius principals pels quals els bolivians
estan descontents amb Evo Morales
Manifestació per la baixada de preus de la "canasta bàsica"
El Che està viu!
Museu de la Coca
Ensenyant el caretu d'un xulo mastegant coca
La Priscilla bevent cervesa amb licor de coca
Mercado de las Brujas (el mercat d'artesania de La Paz)
Bebés de llames i fetus de llames per a utilitzar-les
pel ritual de la Pachamama
Cactus de Sant Pedro. Els seus efectes són al:lucinògens
El nostre primer dinar bolivià. Al mercat
Mercat de menjar de La Paz
Fixeu-vos en la part de la cordillera del nostre darrera!
La Paz està enclavada en una vall
Sopant en un cafè amb "molta onda"

Zona colonial de La Paz

Salut i visca la coca!
La Priscilla assaborint un xupito de coca