Uff quina son. Ahir la retirada va ser una mica tard. Era la nostra última nit a La Paz i l'havíem d'acomiadar degudament :)
I ens n'anem a Copacabana! El principal poble de la zona oest del Llac Titicaca. Es troba ben bé als seus peus. Serà un viatge de 4 hores que ens portarà per una carretera serpentejant enmig de valls verdes esplèndides, on podem divisar llames i vicunyes, i que en un tros hem de fer parada per creuar un petit estret.
"Lo que un día fue nuestro, nuestro otra vez será".
Així "resa" la frase d'aquesta escultura que es veu a la foto. |
| Indicació dels territoris Peruans i Bolivians abans de la Guerra del Pacífic |
1879. Guerra del Pacífic. Xile inicia un enfrontament amb les Repúbliques de Perú i Bolívia que començarà amb l'ocupació dels terriroris peruans i bolivians i acabarà amb la possessió territorial per part de Xile d'aquests territoris. Bolívia, perd l'accés a l'oceà Pacífic. Fins el dia d'avui, els bolivians reclamen el que pensen que ha de ser seu. I si no, escolteu a l'Evo Morales...
Bienvenidos al Lago Titicaca.
El més alt del món, a més de 3.800 m, i el més extens de Sudamèrica. Una preciositat. El cel és tan pur i ens trobem a una alçada tan elevada mentre anem amb el bus que hi ha moments de la carretera que passem inclús per sobre els núvols. Quasi podem tocar-los...
Aquí us deixo dues fotos d'aquest Llac increïble...
 |
Llac Titicaca |
Copacabana no mata.
L'atractiu principal és que, com deia abans, es troba a la falda del Llac Titicaca, però el que es diu macu, macu, no ho és.
Anem a passejar i una de les coses més maques que veiem és la seva Basílica, feta al XVI, que barreja l'estil renaixentista i morisc.
 |
| Basílica de Nuestra Señora de Copacabana |
 |
| Sincretisme religiós llatinoamericà: visca el mestisatge! Aquí teniu dues imatges d'una chola boliviana que ens va cobrar a preu d'or la fruita que li vam comprar. Amb l'habitual manera de fer negocis boliviana (ara dien-te un preu i ara un altre) a saber quant valia realment el raïm :S |
 |
| Un dels carrers principals de Copacabana |
 |
| Amb en Manuel, davant el Llac Titicaca. Simplement espectacular Com si no estiguessim prou cansats per l'alçada, primer de La Paz, i després de Copacabana, quan comença a caure la tarda ens posem a fer una caminata cap a l'Horca del Inka, antic observatori astronòmic. Mentre l'Elisa i jo esbufaguem a causa de l'alçada (i no de la forma física, eh?!), en Manuel i la Priscilla pugen com cabres. No m'extranya que això fos observatori astronòmic, doncs a mesura que anem pujant la vista es fa més i més vasta i esplèndida. La llum que va atenuant-se, els núvols que semblen de cotó fluix i la blavor del Llac, que es confón amb la del cel, ens acompanyen. |
 |
| Manuel i Priscilla. Una de les meves fotos preferides :) |
 |
| El Llac Titicaca com a teló de fons. La vista era increïble |
 |
| Fem el cim! Ostres, m'ha faltat l'estelada :( |
 |
| Mentre la nit es fa realitat a Copacabana, amb un mantell estelat sobre nosaltres,anem a un bar a compartir la nostra primera nit en aquest indret |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada