diumenge, 13 de febrer del 2011

3r dia: de Bahía Inglesa a Pan de Azúcar (180 km)

I com arriba l'aigua als llocs més insòlits i allunyats dels principals centres urbans, en la meitat del desert?
Aquí teniu una de les respostes:

Explicació de l'extracció de l'aigua a la Cabanya on vam fer nit
Dues fotos us poso a continuació.
La primera, feta a un poble del costat de Bahía Inglesa, Caldera, on trobem una senyal de seguretat davant un tsunami. Senyals com aquesta o bé d'evacuació en cas de tsunami n'hem trobat per tots els pobles i ciutats de la costa on hem anat passant.
La segona foto està feta només sortir de Caldera, en plena carretera, on ens trobem amb un accident d'un camió d'un dels piscos més venuts de Chile: Capel. La foto no té pèrdua ;)


Seguim fent ruta, camí cap a Chañaral, un poble perdut entre desert, extraccions mineres, salars i mar.
Una autèntica sorpresa, ja que, tant en Mau com jo trobem que té "molta onda". Són molt poques cases les que es troben en aquest poble, assentades a peu de turons i donant la cara al mar. La plaça, amb una font el mig, té una església feta amb fusta el 1864. Ben curiosa, va ser declarada monument nacional.
En aquest poble perfectament s'hagués pogut rodar una peli d'en Clint Eastwood.

Chañaral es mereixia un toc de superheroina catalnista
Aquests nens els hi vam fer molta gràcia,
sobretot al veure'm fer el paperina amb l'estelada.
Aquest deu ser un dels pobles menys freqüentats.
On anem ara?
Fent ruta a la Plaza de Armas de Chañaral
Un dels carrers de Chañaral
Davant l'església "Nuestra Señora del Carmen"

A relatius pocs km de Chañaral, per un camí novament desèrtic, ens acostem al Parc Nacional Pan de Azúcar, un lloc ric en flora i fauna, a més de tenir riquesa arqueològica. Hi ha possibilitat de fer diversos trekkings per la zona, per avistar ocells i mamífers. Fem parada a l'hora de dinar, encara dubtosos de si quedar-nos o seguir fent via. Ja ho decidirem després de dinar, millor.


I... ens quedem! I és que l'olor de mar, les illes al davant de la platja i els paratges rocosos són massa temptadors. I si no, jutgeu vosaltres mateixos per les fotos. Ens estirem la resta de la tarda a la platja, bàsicament, a no fer res.
Aquesta nit serà el nostre primer dia de càmping :)






5 comentaris:

  1. Uaaaaah amiga! Guay que t'hagis pogut conectar i penjar notícies teves, feia dies que no sabíem de tu i ja en teníem ganes!!!! És flipant! Segueix gaudint així! Petonets!

    ResponElimina
  2. AL·LUCINANT, CLÀUDIA! QUINA ENVEJA MÉS SANA!!!

    ResponElimina
  3. Nenaaaaaaa !!!! ho expliques tot tant bé que ja m'hi trobut.A TOPE!!!!!

    ResponElimina
  4. Iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiieps!

    Que bé tornar a lleguir les teves aventures...que potent, no?

    Hi ha fotos superxules, molt bé aquesta reportera!

    Veig que l'estelada de Can Turró oneja per Xile!! ;)

    T'adjunto el lipdub per si vols explicar que és un poble en moviment:
    http://www.youtube.com/watch?v=muTMLuGWrp8

    Ànims i a xalar!
    Keep on rolling!
    Ptnt.

    PAU

    ResponElimina
  5. on the roaddddd. mai més ben dit, ara si canapé!
    ei, aixó del cul no ho entenc, no tens bon coixí (....)????.
    que tal la 650? es completament diferent a la meva 500 oi? snif snif
    keep on walking OBRUNIIII

    petonssssssss

    ResponElimina