5è dia: de Tocopilla a Iquique (300 km)

Ens aixequem tard. Ahir a la nit vam acabar a un karaoke de lo més cutre, en una ciutat com Tocopilla, al mig del desert, sense cap mena de gràcia, dominada per poques cases baixes, força pobres i amb façanes molt poc cuidades. Això sí, motels i baretus amb shows femenins sí que n'hi havia. I és que aquesta és zona minera, així que qui treballa en això té pasta i ganes de gastar-la en alcohol i dones.

Després de tot un dia de viatjar amb moto necessitàvem una mica d'aire i l'únic que semblava mínimament interessant era un bar al carrer principal, potser un dels més decaients... Però a nosaltres poc ens importava.

El que iniciàvem com un break abans d'anar a dormir, només una canyeta i tal, es va convertir en una voràgine de cantar cançons i més cançons. Ja coneixeu la meva particular habilitat cantant, així que vaig començar amb el tema de Sabina "Por el Boulevard de los seuños rotos", al que van seguir el de "No dejes que" de Caifanes, "Ya no puedo más" de Camilo Sexto, cantat a dúo amb en Mau i "Bandido" de Bosé. El millor va ser quan en un moment d'aquest últim tema, vaig dir pel micro "vamos todos" i ningú (vaja, les 10 persones que estaven al bar) em va seguir. jajaja! Ens ho vam passar genial, així que la nit la vam tancar a les 4 de la matinada, fets pols, però contents :)

Però... tornant a aquest cinquè dia... us haig de dir que van ser un dels km de paisatge més bell que fins el dia d'avui havíem fet. Vam agafar la carretera de la costa fins arribar a Iquique. A la banda dreta de la carretera teniem dunes i més dunes, quina més alta, i a l'esquerra el mar de color i olor intens, tant típic del Pacífic, obrint-se davant els nostres ulls. Quina meravella...

El dia d'avui també va ser molt especial per mi perquè per primera vegada vaig conduir la moto uns 200 km!!! Uauh! això sí que va ser un plaer, en una carretera com aquesta que serpentejava per la costa amb un sol radiant acompanyant-nos.

Prou de paraules i anem a les imatges!

Jo portant la moto!

I... arribem a Iquique, una ciutat que és portuaria i alhora zona franca. Una de les ciutats, al meu gust, més maques de Xile, i més a l'estiu. Feia uns 4 anys que havia estat per aquí i novament torno a veure com progressa Xile. Les contruccions altes davant de la línia del mar i les avingudes perfectament cuidades així ho evidencien, al igual que la quantitat de d'activitats musicals i artístiques que s'hi fan.

Mentre entro a la ciutat, penso que l'energia del nord no té res a veure amb la del sud d'aquest país. Al nord la gent és més vital, més expressiva, més oberta. I es clar, les altes temperatures i un mar que t'hi pots banyar per la bona temperatura que té hi ajuda.

Passeig marítim d'Iquique

A la plaça central d'Iquique, amb les dunes com a teló de fons

Aparquem davant la Torre del Reloj, al centre d'Iquique

Un dels carrers que miren el mar

Sortida amb algun dels iquiqueños destacats.
Entre ells, un vell amic poeta, en Podestá