Quin luxe. Per casualitat, la nit en què arribo a Arica, m'adono que els carrers cèntrics estan replets de colles disfraçades i a les meves orelles m'arriben els sons de grans bandes peruanes, xilenes i bolivianes.
El pre-carnaval ha arribat a Arica i durarà fins el 14 de febrer. Quina bona sorpresa!
Haig de confessar que aquest és un dels motius que em fa quedar a Arica.
El dissabte a la nit ha arribat a Arica :)
Aquest mateix dissabte, vaig amb en Cristian, una noia de Valparaíso que conec i el grup dels seus amics, a veure aquest Carnaval. Més de 40 colles representant la geografia humana altiplànica, sobretot de Bolívia. Els balls de cada colla simbolitzen des de les baralles que tenen entre ells els cholos (paraula que significa de trets indígenes), a els passos que feien els esclaus de les colònies, passant per balls folclòrics peruans i bolivians.
Una festa de color i tradició, acompanyada de fulles de coca! Sense mastegar-les seria impossible que les colles aguantessin 3 dies intensos de Carnaval.
En Cristian m'explica cada un dels significats de la música, les disfresses i els balls. Uff! sense ell no m'hauria assebentat de la meitat.
Un dels Carnavals per veure i gaudir, sense cap mena de dubte!
Us adjunto un parell de vídeos i un enllaç del Carnaval d'Arica per si voleu saber-ne alguna cosa més...
http://diarioelmorro.cl/?nota010=LO110214103523-Visitantes-expresan-que-Aric.xml
A en Cristian l'enganxen a una de les colles on normalment toca per Carnaval, així que no em queda més remei que anar seguint la seva colla fins que arriben al final de la rua. Si veieu a les fotos tots tenen la cara blanca. Això és perquè hi ha un individu disfressat com de bufó que va passant entre la gent que mira el Carnaval i les mateixes colles per tirar-lis farina, confetti i aigua.
 |
| Dedicada a ti, Cristian! |
I com que la nit del dissabte de Carnaval no podia acabar així, entre la gent que conec hi ha un "ariqueño" amb qui vaig a ballar salsa, mentre el pobret Cristian em mira avorrit :(
Són vóra les 3 de la matinada i els carrers del centre d'Arica bullen, plens de gent animada, sons de les bandes que no semblen acabar mai i ganes de seguir a festa fins mooooolt tard.
Sin duda el efecto ibérico sobre el homo-nortinus es potente. Hay una suerte de Síndrome de Estocolmo que hace que 500 años de explotación se vayan al cuerno por una buena salsa (y unas buenas nalgas, por cierto).
ResponEliminajajaja!
ResponEliminaGracias por los de las nalgas, Felipe. Porque supongo que te refieres a las mías y no a las del Ariqueño, cierto?
Al menos hay un punto de unión que hace olvidar este pequeño detalle que fue la colonización española :P
Wn, me alegro mucho que NO hayas perdido las fotos al fin de cuentas, que buenas, "Ella, Ella quría bailar salsa" (el fotografo, de lujo jeje)
ResponEliminaLindo viaje... Me hace reciordar el nuestro a Perú. Se nota que te encantó, tanta dedicacion a compartir lo vivido!! Me encanta!! Besos grandes.
ResponEliminaAnto