Arica és una ciutat que sorprén. Peró no a la primera. Aparentment és un lloc inhòspit, amb poca gràcia, i amb uns carrers extremadament descuidats, que contrasten especialment si vens de la seva gran ciutat veïna que és Iquique (tot lo contrari!). El que no se sap fins que et quedes és que les possibilitats de conèixer gent i descobrir la nocturnitat són infinites...
De dia pots anar a recòrrer els seus 2 valls, el d'Azapa i els de Lluta, que són un autèntic privilegi per la ciutat i la tornen a diferenciar d'Iquique, doncs aquesta última, envolta de turons i desert, no té cap possibilitat de conrear res... En Cristian m'explicava que la decisió d'Arica de convertir-se en una regió independent d'Iquique ara farà uns 3 anys, fou per tenir més dret a gestionar els seus propis calés i invertir més en una zona que quasi no veia la inversió.
Us adjunto un link sobre les valls d'Arica per si vleu llegir una mica més:
Com que ahir ens en vam anar a dormir una mica tard (jeje), amb en Cristian anem a dinar al mercat d'Arica, on mengem un plat compartit de peix i marisc i "la copa vitamínica", que consisteix en peix i marisc prèviament marinat i deixat reposar amb llimona de pica, cilantro i un ou batut. El suc que queda, que és blanc, es coneix com "leche de tigre" (també molt típic del Perú), que és capaç de despertar a un mort.
A la tarda anem a veure ocells a una zona de jòncols, davant el mar i ens trobem ja amb el Carnaval. Deuen ser les 4 o 5 de la tarda....
Aquesta foto que us poso es veu perfectament el "Morro d'Arica", especialment emblemàtic per la ciutat. Arica pertanyia abans al Perú i, al lluitar les Repúbliques de Perú i Xile a finals dels XIX, aquesta última va guanyar la batalla en un enfrotament mític de la Guerra del Pacífic que es va fer al Morro (130 m d'alçada!).
Abans d'anar a l'hotel i veure una mica la ruta que faré en els propers dies, passo pel Terminal de Buses d'Arica, a conèixer finalment la sra. Rosa, la sogra de la meva amiga Anna. Quedo encantada amb ella i l'acomiadament queda en el compromís de tornar a passar per Arica i quedar-me a dormir a casa d'ells, per compartir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada